Edu Mussa grattage

I una imatge et captiva. Quina mirada dels dos, quina simetria ull amb ull, nas amb nas, boca amb boca..... Va quedar pendent i ara era el moment. Vaig començar i li vaig ensenyar un primer esbós, va dir que endavant.... Tot un repte fer el pel en grattage....

 En el primer apunt vaig aconseguir fer el gos amb totes les ratlles en una direcció i el noi en unes altres. Al final al treure llums, i com és un paper que no es deixa més, vaig tenir que creuar les ratlles. Tot un repte!

Ales

De la postaleta de Nadal va sortir la idea de fer retrats en grattage per una gran fotografa : la Yolanda de Creadora de Sueños. A la model li va semblar bé la idea.

Pa d'or

Em van fer un encàrrec de posar pa d'or a un retaule. Encara no està acabat, però vaig gaudir molt en el procès. Aquí només penjo una mostra. El dia que estigui acabat i penjat al seu lloc, miraré d'actualitzar-ho i posar més referències.

Ulls Boca

A vegades et trobes que no saps que faràs a continuació. Així que agafes una tela, li plantifiques pa d'or i amb oli vas fent taques......

Un cop fet, vaig veure que l'espai d'or, havia de tenir un ull. Era estiu i a casa vaig anant fent ulls en llapis primer i desprès amb color:

Una mirada, una boca.... Em vaig anant engrescant..... i gaudint.

Aquesta mirada es mereixia quelcom més que aquell esbós ràpid i tornem-hi a començar. Tenia massa protagonisme i si que eren com l'or. Oh! eren or pur, sota una planxa que sembla rovellada..... Amb tot un procés llarg, estripant papers per veure com s'obrien entre la planxa, fent fons blau per que traspués a través de la pintura.....

En Martí Siscart, té la visió del poeta i va recordar un poema de la Clementina Arderiu:

ELS ULLS

Amo els ulls de tot vivent 
per damunt de tota cosa: 
no hi ha nosa 
prou llisquent 
que m'allunyi dels ulls de la gent. 

Si el maligne em vol temptar, 
jo sé prou com ho faria: 
sentiria 
que un mirar 
ja em té tota i em pren i se'n va. 

No hi valdria cap consol, 
penitència, vels ni cendra; 
sinó prendre 
nou consol 
d'altres ulls que em copsessin al vol. 

Que no és prou aquest esguard 
-qui en diria la dolçura?- 
que fulgura 
i m'és part. 
Els teus ulls, amat meu, Déu te'ls guard! 

Que no és prou, tant com l'estim, 
per salvar-me. L'encantària 
solitària 
d'un abim 
dins cada ull tots nosaltres tenim. 

I jo en cerco el fons gemat 
on s'escorre una aigua mansa, 
i no em cansa 
el combat, 
mal la brossa m'hagués ja nafrat. 

Ulls que cerquen altres ulls, 
ulls com folles brimarades, 
vergassades 
i abriülls; 
i els discrets i els pregons tristos ulls. 

Són els ulls de tot vivent 
una bona, bella cosa, 
sense nosa. 
Vagament 
sento en mi tots els ulls de la gent.

La Mola

La Mola. La nostre gran muntanya vallessana. El meu gran cim després de l'accident que vaig pujar per veure les llàgrimes de Sant Llorenç de fa uns anys i ni jo mateixa m'ho podia creure. Més d'un ull també van tenir llàgrimes aquella nit, aquest cop d'emoció.
La meva amiga Chave em va demanar una Mola en grattage i quan li vaig fer ni recordava que ho havia dit un dia que pujavem plegades.

És una Mola de gran tamany amb un cel amb força. Ella i el Llorenç van estar mirant la Mola i el quadre alhora i diuen que sí, que les pedretes hi son totes al seu lloc.



Un cop acabada la Mola de grattage estava tant ficada en ella que no tenia prou en pujar i vaig pensar que com no podia tirar els pisos del davant que me la tapen i la idea de dibuixar-la a sobre la pared d'ells potser tampoc era molt factible, vaig pensar fer-la per tenir-la allà a on només veig el final d'ella. Com no, aquest cop en fang.

Escultures

Tenia pendent una paternitat per al Rafa des de que va nàixer l 'Ester . De fet la vaig començar aleshores, però amb el canvi de casa i el parquet, no ho vaig acabar. Així que fa un any el vaig tornar a començar (l'antic estava tant sec que no vaig poder tornar a fer) . No va ser fàcil fer que la nena s'aguantés a les mans del pare. Sort que el Joan Mundet sempre em dona idees de com resoldre els problemes. Al final el fang i la calor, no deixaven que el treballès més i per tant vaig decidir que era una escultura simbòlica feta amb molt carinyo pels meus amics i no importava tant la precisió

De fet. les paternitats no estan gaire representades, en canvi en el meu cas, és el segon que faig el de l'Antoni amb el Pau i aquesta. A part, també vaig fer una per Nadal d'un nen blanc amb el seu pare negre en grattage.

També tenia pendent un home per a la dona que vaig fer amb ferro colat. Ho vaig intentar moltes vegades i mai li veia la forma. Al final un dia al mirar-la ho vaig veure i aquest cop ja no va ser amb ferro colat si no amb fang.
Fan una parella estranya ;)

Felicitacions de Nadal amb nadons d'amics dels meus fills

Del grattage que vaig fer la de Carlota, d'una avia i un nen tret d'una foto i del Nil vaig anant fent les diferents nadales:

Continuo amb llapis

Encara que no he penjat durant molt de temps, no he deixat de fer coses noves. Aquí hi ha algunes de les coses que he anat fent durant tot aquest temps:




Ulls realistes que em van captivar i m'ha donat pas a que cada ull que veig, el guardi per a posterior dibuixos d'ulls.

Un home que va fer la foto l'Antoni Marín i me la va cedir per poder-la dibuixar. Amb els ulls havia tingut problemes amb la resolució de les fotos i en aquesta com tenia la resolució original, vaig gaudir moltíssim. També vaig poder fer cara amb arrugues i tot. Tot i els seus ulls petits, te una mirada profunda.

Cares i mans i per primer cop cabells més o menys realistes.