Ulls Boca

A vegades et trobes que no saps que faràs a continuació. Així que agafes una tela, li plantifiques pa d'or i amb oli vas fent taques......

Un cop fet, vaig veure que l'espai d'or, havia de tenir un ull. Era estiu i a casa vaig anant fent ulls en llapis primer i desprès amb color:

Una mirada, una boca.... Em vaig anant engrescant..... i gaudint.

Aquesta mirada es mereixia quelcom més que aquell esbós ràpid i tornem-hi a començar. Tenia massa protagonisme i si que eren com l'or. Oh! eren or pur, sota una planxa que sembla rovellada..... Amb tot un procés llarg, estripant papers per veure com s'obrien entre la planxa, fent fons blau per que traspués a través de la pintura.....

En Martí Siscart, té la visió del poeta i va recordar un poema de la Clementina Arderiu:

ELS ULLS

Amo els ulls de tot vivent 
per damunt de tota cosa: 
no hi ha nosa 
prou llisquent 
que m'allunyi dels ulls de la gent. 

Si el maligne em vol temptar, 
jo sé prou com ho faria: 
sentiria 
que un mirar 
ja em té tota i em pren i se'n va. 

No hi valdria cap consol, 
penitència, vels ni cendra; 
sinó prendre 
nou consol 
d'altres ulls que em copsessin al vol. 

Que no és prou aquest esguard 
-qui en diria la dolçura?- 
que fulgura 
i m'és part. 
Els teus ulls, amat meu, Déu te'ls guard! 

Que no és prou, tant com l'estim, 
per salvar-me. L'encantària 
solitària 
d'un abim 
dins cada ull tots nosaltres tenim. 

I jo en cerco el fons gemat 
on s'escorre una aigua mansa, 
i no em cansa 
el combat, 
mal la brossa m'hagués ja nafrat. 

Ulls que cerquen altres ulls, 
ulls com folles brimarades, 
vergassades 
i abriülls; 
i els discrets i els pregons tristos ulls. 

Són els ulls de tot vivent 
una bona, bella cosa, 
sense nosa. 
Vagament 
sento en mi tots els ulls de la gent.