BON NADAL 2009

SILENCI

NOU PAPER DE GRATTAGE, ARA CRAPER BOARD

L'Anna (la meva filleta adoptiva) em va portar un paper de grattage nou de Irlanda. És meravellós. És pot fer qualsevol detall. Vaig començar a treballar amb ell en un cap amb trenetes i amb por vaig començar per l'orella. Com és normal el Joan va dir que primer havia de fer els ulls i la boca, però jo no em creia que em sortiria un paper fins i tot millor que l'àntic Canson Stude grattage. Aquest és un paper craper board arge de la casa ESSDEE.

OLA DE FRIO

He acabat la il·lustració del conte d'en Marc Ballester, ola e frío. El penjaré quan publiquin el llibre. És un mapa de la Índia amb dibuixos dels llocs a on vam anar i coses que vam fer.

NEN-XIC

A classe havia acabat de signar el d'units pel capvespre. El Joan estava amb altres companys i vaig agafar un tros de paper de referència del grattage i d'una foto en va sortir un dibuix. El vaig trobar tant dolç que em sabia greu que es fes malbé i el vam escanejar. Després vaig agafar els pastels (son com guixos de gruixuts) i vaig començar amb la ma de dalt. El nen era difícil treure-ho amb guix i el vaig fer amb les cretes que em va regalar l'Esperança. M'anava entusiasmant i el Joan deia que havia de ombrejar més les mans, vaig quedar parada quan ell ho va enfosquir tot i va sortir el volum. El profe sempre te raó.

MEDICINA

Han passat molts anys, però em continua agradant com sempre. Quan li vaig dir a la meva mare que tornava a la facultat em va dir: "ahora, a estas alturas?". Dons sí ara, i estic super entusiasmada. De moment nomes faig micro i m'ha agradat això que en medicina també és faci servir la tinta xinessa, això sí, com diu la Dionisia (la profe) ha de ser "pelikan".

UNITS PEL CAPVESPRE

Hi han imatges que nomes veure-les ja saps com les faràs. Aquesta ja des de el primer moment la vaig veure com un grattage. Aquest juliol la vaig fer, però fins ahir (21 d'octubre) no ho va veure el Joan Mundet i la vaig signar. M'agrada el fet que siguin dos nois.

LES ROQUES A L'AIGUA I BOMBOLLES

Ja ha arribat el paper de França i aquests és el primer dibuix de la sèrie de nous grattages. Te tanta força en blanc i negre que al final no el vaig colorejar.

El segueix el de la noia que fa bombolles de sabó i....

SOC L'UNIVERS

Em sento part de l'univers i en ell em trobo amb tothom. Per això vaig fer aquest dibuix amb aquarel·la i tinta xinesa.

A ALTAFULLA AMB ELS AMICS

El meu somriure és per tots els amics que veu venir a passar el cap de setmana amb mi a Altafulla a celebrar el meu aniversari i compartir el cap de setmana i el pastís de la meva mare.

I EL JOAN DIU QUE TORNI A FER XIN-HOS

El Joan Mundet m'ha dit que torni a fer xin-hos menters venia el paper de França. Aquests son alguns dels que he fet últimament. L'olivera és sobre una foto que va fer l'Àlex a Mallorca d'una olivera que jo ja havia fet en tinta xinesa. El passeig em venia de gust fer-ho i la porta a la posta del sol em dona la sensació de calma i per a mi és meditació pura. L'últim ha estat les flors. Era una postal d'una taula romàntica que em va regalar la Isabel Bujalance (que no se on para) abans de tenir l'Aniol i l'havia guardat per fer un dibuix algun dia. El Joan va dir que la taula no, però les flors si, i ha sigut divertit treballar les transparències.

DISCÒBOL, tableta de xocolate

Tenia una fusta que m'havia donat el meu amic Silvestre. Volia fer algun sos relleu i el vaig dur a classe amb el Joan. Com no, vaig triar una imatge d'un cos i el que més em va agradar va ser aquest discòbol. Vaig fer el dibuix i el volia fer a casa. En Joan em va dir que tot era el mateix, fer relleu (escultura) o pintar. Ja nomes començar em va ensenyar una cosa, a treballar primer les ombres i després sortiran les llums. Encara que no ho sembli està fet amb un Dremel ( taladro petitó) amb una profunditat de menys d'un mil·límetre, i el més profund no deu arribar als dos mil·límetres. Com era tot del mateix color, el vaig donar cera i continuava igual. Gràcies a la Mercè Trabal (la ceramista) que em va donar la idea de utilitzar òxid de ferro amb cera, vaig poder donar l'acabat de color i fer-ho ressaltar.

L'Aniol i jo, aquest dies hem parlat molt de la tableta de xocolate.

M'encanta cada dia inventar coses noves per a mi.

També he tornat a fer l'acavament de l'Hector que vaig fer fa un temps i que vaig penjar fa dos anys. Es pot mirar la foto que havia i el canvi a ara.

COLORS

Una foto de les múltiples que envien per internet, em va inspirar aquest quadre. Trobo que és alegre per tants colors com hi ha. Encara que no ho sembli és un oli com de metre per 75 o més. Està fet per primer cop amb espàtula. M'ha agradat l'experiència.

MARC BALLESTER

En memoria del meu amic que es feia etimar:Marc Ballester. Un escrit que he trobat d'ell

Creo que lo único seguro entre el nacimiento y la muerte es que hay que escribir un texto, de mayor o menor longitud, de mejor o peor calidad.Presiento que la vida que nos es prestado vivir entre esas dos fechas es breve, como el escaso jamón y queso cortado a máquina de un mal bocadillo. Si no, ¿cómo se podría resumir toda una existencia en un escueto epitafio? No hay lápida ni recipiente en el mundo donde esculpir con verosimilitud una vida corriente, mucho menos la de un genio o persona ilustre que haya ostentado una o dos subsecretarías, qué decir de un ministro o un galán de cine.Opino que las urnas deberían albergar vidas pequeñas, de niños o niñas de corta edad, abortos o gente baja, a los que la oportunidad se les cayó de las manos. No merecen más que un bote pequeño junto al televisor. Sin embargo, las vidas de medida estándar necesitan un nicho donde esculpir sus nombres y apellidos y poder colgar, como un moco seco, flores de plástico. Los panteones y monumentos son pues para los hombres (curioso que siempre sean hombres) que deben pasar a la posteridad.Sé que la esperanza, que en mi barrio era una señora con la que nadie se hablaba, queda para los estúpidos, confiados en que después de esta vida de sufrimiento hay otra mejor, que equilibra, compensa y dignifica. Me temo que perdí la esperanza la última vez que la grúa se llevó mi coche, mis amigos me ignoraron, un desconocido atropelló mi perro, se me cayó el pelo, eyaculé antes de tiempo, perdió mi equipo, tuve diarrea, y me suicidé pero no me salió bien; lo único seguro es que, mientras se pueda, hay que escribir un texto, ni corto ni largo, ni bueno ni malo.

MON SANBENEIT

Vaig anar a Manresa i en una revista vaig veure una imatge del Mon Sant Benet que de segida vaig pensar en fer-la a grattage. La foto era amb un gran angular, amb el que la vaig dibuixar amb perspectiva i més gran. També vaig eliminar tàbics i inventar altres coses. Què tal?

FIRART 2008

I ja tinc les imatges del firart. Llàstima no tenir fotos de tots els amics que vam venir. Nomes penjo les de la meva família, el meu fill Pau i la Laura i dels meus alumnes de Suport Castellar.

LA PAPELLONA ESPERANT AL BIEL (MSol)

Nadal 2007

Com era d'esperar, aquest any la postal que vaig enviar per Nadal, la vaig fer en grattage

Bodego

El Joan ha estat tot el curs que volia que fesim un bodegó. Jo em volia escaquejar pero....

El vaig fer primer a la llibreta amb llapis i ell volia que ho fes en color. El vaig tornar a fer en gran amb pastel i ja possats, mentres ell i en Antoni parlavem de la "puta mili" vaig fer per primer cop una cópia (a la meva manera) de un quadre de la Gala d'en Dalí.

ARA TINC NOVA TÈCNICA....

Vam anar amb el Pau i la Laura a comprar i vaig veure un paper que em recordava als dibuixos japonessos i clar com ara estava amb el grattage......

Què us sembla?

Començo el 2008 amb moltes ganes de fer dibuixos.

Una copita de lo rancio (Jordi i Núria)

Ja està. A la fí el tinc acabat i ja el podeu veure. El Joan l'ha batejat com a cura beodo i està tret un gravat de cap al 1872. Ha sigut la meva feina de l'estiu i és totalment diferent a pintar o dibuixar.
Aquí el teniu

BAIX RELLEUS

Haviem de treballar fusta i com que jo no podia serrar i fer una cosa gran, vaig començar amb una imàtge de l'Alhambra de Granada (Laila) i despres sobre un dibuix del Hector vaig fer amb 1 mm tota la musculatura. Despres amb fang vaig fer un noi fent massatge a una noia.

MOVILS

Un dia a classe vam fer escultures amb vegetals i jo vaig fer una mena de movil que tinc al terrat penjat. Una altre cosa que en vaig fer bastants va ser atrapasomnis i crec que funcionen

ALTAR

A la casa antiga tenia un recó amb tot d'objectes i va ser en Rafa qui el va batejar com el meu altar.

Apunts, copies i maquetes

Una gerra amb vidre i metalls, una parella que va servir de maqueta per ferla més gran, un angelet per a Olot, l'Hector i la Maria (les primeres que vaig fer), i una còpia d'un nen de'n Salvador Mañosa i que vaig pensar al ferla i ara em recorda encara més amb les punxes-rastas al Pau

ALGUNS DIBUIXOS

De fet dibuixos en tinc molts, pero mai els he publicat. Aquí posso alguns, fins i tot el d'una samarreta que vaig dibuixar amb la cara d'una noia.

LAS COCUTAS.....

La primera de la esquerra és la meva mare contenta en la casa a on va nèixer d'Almudevar amb les seves dues germanes aquest juliol i el meu pare fen el burro al darrera.

I MES XIN-HO.....

I continuo experimentant emb els pincells i tinta xinesa...

NENA amb grattage (Rafa)

Ara estem amb un altre tema amb el Joan. Al fer el dibuix en miniatura vaig estar mirant gravats del 1800 i li vaig dir al Joan que m'agradaria fer un gravat. Em va parlar d'un nou paper i el va comprar. Aquesta ha sigut la primera feta exclusivament per mi.

XIN-HO II (Maria Sbd)

Fins aquí vaig continuar amb la tinta xinesa i estic contenta

GRAVATS

Ara he passat de la tinta xinesa als gravats. He fet una miniatura per un marc molt especial. Al final el Joan s'ha sortit amb la seva i no he fet detall per detall.

Alemanya07

Aquesta Setmana Santa he estat a casa de la Míriam i el Jochen a Alemanya i aquestes son algunes de les imàtges del que vaig fer

Segueix jugant (ma)

El Pau era petit i haviem anat a veure el meu amic escultor Salvador Mañosa. Ens va donar fang i vam començar a jugar amb ell. Jo per ensenyar al Pau com es feia li vaig començar a fer un cos i va quedar a mig fer. Al cap dels anys i quan ja havia tingut l'accident li vaig ensenyar al Salvador i me'l va coure i em va dir que continues jugant amb el fang.

Li vaig regalar a la Lina, junt amb un altre d'un noi. Aquest Nadal del 2007-2008 els vaig trobar a casa de la mare.

La dona prima era una prova per anar a Olot que mai vaig acabar i al secar-se em va recordar a la "flaca" de la meva mare. Així li deia el meu tiet Antònio i la vaig pintar i li vaig regalar.

De fet vaig fer altres cosos abans d'anar amb la Mar per apendre, pero ara no recordo nomes que el del Kevin Cosner que té l'Anna de Sabadell.

xin-ho

La Maria va portar un llibre de la Xina, L'Antoni la tinta i el pincell i a la biblioteca vaig trobar un llibre de pintura zen i vaig fer la orquídea, el bambú i l'ametller amb la técnica

Ara faig tinta xinesa i el Joan els hi ha posat xin-ho

Amb la Míriam

A l'estiu va venir la Míriam i ens vam fer aquesta foto al meu nou menjador amb el sofà nou.

Feliç

Brad Pitt

Pava original en aquarel·la (Conxa)

Fa pocs dies buscant una altre cosa va sortir l'original de la Pava que havia fet amb aquarel·la en l'estudi del Joan. Jo ja ni la recordava i un cop a casa quedava molt maca.

Pava

Es un dibuix que vaig fer d'un original que tenia la llum molt malament. Desprès li vaig fer un noi, que és el Brad Pitt i com és tan maco, aquesta l'he esborrat. El nom és el que el Joan Mundet li va donar.

Lydia

Jo no savia que el meu profe, en Joan Mundet, m'havia fet aquesta foto al seu estudi. Aquells dies feia l'evolució del triptic de l'Àlex i la Marta feia el seu pollo. Era la tardor del 2005

Bereber (Rafa)

És una petita placa que vaig fer en principi per poder coure al forn marroki i que al final era massa delicat i el vaig acabar amb fang de tres colors diferents. Fa uns 15x10

Linx (Pau)

Al final vaig fer un linx que viu a Doñana amb la seves dues cries. Evidentment tots els amics em protaven fotos de linxs. Vaig triar aquesta i vaig utilitzar aquarel·la i aplicant una proba que havia fet, també vaig utilitzar llàpis d'aquarel·la per el pel. No feia mig hora que havia arribat a casa que ja tenia pretendent, el Pau, ho vol possar a la seva nova habitació del pis.

Ramon

Tenia ganes de fer una cara i vaig utilitzar un fang molt fi alemany que em va permetre treballar detalls tot i que s'havia quedat amagat a mig fer al taller de la Mar. Està tret d'una foto d'en Madaula
mesura uns 20cm x 15cm

Lleó (Laura)

Volia tornar a fer un Linx en aquarel·la, i la Maria em va dur una plana de News de l'Àfrica i vaig veure el lleó. Era per practicar una mica el pel, pero poc a poc va anar agafant forma i vida pròpia. Sort que està calmat i mira lluny concentrat i no enfadat cap a el que se'l mira.
mesures 30x20 cm

Orquídea II (Mar)

Aquest el l'únic dibuix que he fet una mica per encarrec. Ho vaig fer per la Mar, que l'hi havia agradat orquídea I. Mesura uns 21x30 cm

Dona

Estavem treballan una figura en porex per fer en ferro. Jo no tenia ganes de rascar i anava fent el ronso amb la figura que feia en fang. Un dia que no hi havia la Mar, vaig agafar un retall de porex i em va sortir en un moment la dona. L'home per molt que ho vaig intentar, ja no va sortir. La talla de ferro fa uns 40 cm d'alçada i té tota la frescura d'un obra no pensada i treta al moment.

També vaig fer d'altres i he recuperat aquesta parella que tenen l'Alber i la Sílvia

Hector II

Sembla que voli, en realitat està molt be asssentat al terra. Ès una maqueta d'uns 20cms que vaig fer per poder fer-ho a una mida més gran. La postura va ser del mateix Hector mentre esperava que li digués com posar-se

Nen de la pilota

Volia fer un nen i vaig agafar una foto de l'Aniol als tres anys al Volcà Croscat. Com tenia les mans enlaire, li vaig possar una pilota. No té molt detall, el fang era molt granut. En canvi la cara em recorda molt al Jordi Viñas Pastor. La pilota va petar i les mans i vaig tornar a fer-la amb fang que no es cou. Fa uns 27 cm d'alçada.

Protecció a la natura II i I (llar de foc de casa)

Aquest troncs son una aproximació de fer en gran el model que havia fet en un moment. No son idèntics, perque les proporcions s'escapaven al fer-ho en gran i el noi va ser posterior que la noia i per tant també el vaig elaborar més. Fan uns 60 cm d'alçada i per a mi era un esforç considerable treballar amb xurros i amb aquestes dimensions. Va ser maco.

Despres de veure una expossició sobre els nuvis de l'antic egipte, em va venir de gust fer una deesa i vaig veure que la dona és un cos que dona vida i aliment i l'home dona protecció i planta la seva llavor. Amb peana (llamborda) i tot fan uns 19 cm i sense son tants sols de 8 cm.

Paternitat (Antoni)

Feia molts anys que l'hi havia fet un encàrrec a en Salvador Mañosa, que em fes una paternitat. Sempre es fa la dona i jo volia regalar-li a l'Antoni, perque penso que és un bon pare. Al final vaig fer-ho jo. És fet sense cap ajuda de ningú, a casa, amb la Mar nomes vam retocar una mica les mans. Está tret d'una foto de l'Antoni amb el Pau nadó. Fa uns 40 cm d'alçada.

Mans (Loren)

Havia fet persones, una cara una mica egipcia i com sempre m'agrada variar vaig pensar fer unes mans, la ma de l'esquerra és la meva ma esquerra i la de la dreta una mica es la d'un home imaginari i una mica la de l'Aniol en aquell moment. És un relleu extrany i d'una mida considerable tot plegat al que tinc un gran carinyo.

Conte

M'havien encarregat fer les il·lustracions d'un conte que va escriure la Josefina Llauradó per la Carme Serra. Jo no feia gaire que havia tingut l'accident i em va portar mols messos de busqueda de models i sobre tot de dibuixar-ho. Mai havia agafat les aquarel·les i les vaig fer servir com si fossin olis. Estic contenta del meu primer treball, tot i que al premi Apel·les Mestre no el van premiar. La Josefina no l'ha volgut publicar mai. Son dibuixets molt petits, el més gran pot fer uns 15 cm.

Linx (Atoni)

Ja havia fet en oli l'esquena del Miquel Àngel i volia fer un felí. Em va enamorar el linx. Vaig començar per la pota i deseguida em vaig adonar que fer pel no era el mateix que fer pell. Anava pujant poc a poc, sense trobar com fer-ho. Va ser el dia que vaig fer la cueta de l'orella que vaig trobar l'expressió i em vaig atrevir a retocar i ja fer la cara. L'ull va ser l'últim.

Mirada-arítjol

Amb una escultura del Salvador Mañosa com a model no podia utilitzar ni aquarel·la ni oli i vaig pensar que ho millor sería fer servir el mateix fang com a base.

Natura morta

Mirada

Barques (Àngela i Xito)

Amb l'Àlex voliem fer el mateix dibuix amb tècniques diferents. Va triar unes barques pel seu to daurat. Ella el va fer en oli (mireu el seu blog Betzuca) i jo en aquarel·la.

El Llac dels 4 Cantons

Aquest dibuix el vaig escollir per fer a l'oli pensant que era fàcil perqué només tenia un color. Fer-ho tot en blau era una gran complicació. Va ser molt emocionant veure com podia anar definint les muntanyes de més llunyanes a més aprop.

Jirafes (Rafa)

Volia fer animalets i l'Alex tenia les girafes. El Joan em va dir que per dibuixar havia de fer-me jirafa. Ho vaig fer tant bé que en acabar de dibuixar-les volia menjar. Et buscarem un baobart. No! Han de ser acàcies, vaig respondre.

Aniol

Aquí encara estàvem al pis de Cerdanyola. Jo feia allò que tens ganes de fer amb tots els nens petits: me l'hi estava menjant el peu. L'Antoni feia de les seves amb la càmera.

Orquídea (Joan)

Una aquarela que no va arribar a sortir del taller de dibuix. Al Joan li va agradar tant que li vaig regalar directament. Era la primera floreta de la serie de floretes d'aniversari

David

Aquesta esquena va ser el primer oli que vaig fer. Vaig trigar mesos i correspon al David de Miquel Àngel.

Illes Lofoten

Eriçó i d'altres del començament

Aquest eriçó forma part dels dibuixos d'un conte que vaig fer fa anys. El text era de la Josefina Llauradó.
També vaig fer altres dibuixos com el Pau de petitó o jo mateixa fent ioga una setmana abans de tenir l'Aniol en una postura de super estirament. De fet és l'únic que tinc penjat de tantes hores com he pasat fen ioga i encara faig, tot i que de una altre manera (ja m'agradaria poder fer una mica del que feia).

El dibuix extrany és el Pons ( o sigui una secció del coll). És un detall de les conexions neuronals a nivell del coll que fa com dos metres i el vaig fer quan feia medicina. Ara crec que està afectat amb l'accident. Quina casualitat!

La orquídea és feta amb pastel com també la noia que s'agafa el peu. La noia que es veu desde dalt es una silueta que em va agradar, vaig fer en dibuix i una escultura que te la Cristina. Encara no havia anat amb el Joan a apendre.