Conte

M'havien encarregat fer les il·lustracions d'un conte que va escriure la Josefina Llauradó per la Carme Serra. Jo no feia gaire que havia tingut l'accident i em va portar mols messos de busqueda de models i sobre tot de dibuixar-ho. Mai havia agafat les aquarel·les i les vaig fer servir com si fossin olis. Estic contenta del meu primer treball, tot i que al premi Apel·les Mestre no el van premiar. La Josefina no l'ha volgut publicar mai. Son dibuixets molt petits, el més gran pot fer uns 15 cm.

Linx (Atoni)

Ja havia fet en oli l'esquena del Miquel Àngel i volia fer un felí. Em va enamorar el linx. Vaig començar per la pota i deseguida em vaig adonar que fer pel no era el mateix que fer pell. Anava pujant poc a poc, sense trobar com fer-ho. Va ser el dia que vaig fer la cueta de l'orella que vaig trobar l'expressió i em vaig atrevir a retocar i ja fer la cara. L'ull va ser l'últim.

Mirada-arítjol

Amb una escultura del Salvador Mañosa com a model no podia utilitzar ni aquarel·la ni oli i vaig pensar que ho millor sería fer servir el mateix fang com a base.

Natura morta

Mirada

Barques (Àngela i Xito)

Amb l'Àlex voliem fer el mateix dibuix amb tècniques diferents. Va triar unes barques pel seu to daurat. Ella el va fer en oli (mireu el seu blog Betzuca) i jo en aquarel·la.